Radioteatre. Terra baixa 18/12/2021

Teatre Radiofònic

Àngel Guimerà i Jorge neix el 1845 a Santa Cruz de Tenerife. Allà hi passa els primers anys de la seva infantesa fins que el 1854 la família es trasllada a El Vendrell. No és fins a aquest moment que el seu progenitor natural, Agustí Guimerà i Fonts, en reconeix la seva paternitat i la del seu germà Juli, ambdós fruit de la seva relació amb Margarita Jorge Castellano, amb qui es casa aquest mateix any a Barcelona. Aquests fets seran, segons els biògrafs i estudiosos de Guimerà, aspectes claus que influiran de manera directa en la vida i obra de l’autor. L’obra de Guimerà es pot dividir en quatre etapes diferenciades. Una primera etapa és la que correspon als seus primers anys de creació, amb tragèdies romàntiques escrites en vers que tracten temes històrics i que segueixen les cànons Renaixentistes. Exemples d’aquest període en són ‘Gala Placídia’ (1879), ‘Judit de Welp’ (1883), ‘El rei Felip’ (1886), o ‘Mar i Cel’ (1888). Guimerà, però, abandona el to solemne i l’escriptura en vers per acostar-se més als afers de la vida quotidiana i la problemàtica social de la població més humil; i els seus drames prenen un caire més propi del Realisme. Aquesta és l’època de més plenitud creativa i de major èxit de l’autor, amb títols com ‘La sala d’espera’ (1890), ‘En Pólvora’ (1893), ‘La festa del blat’ (1896), o la seva trilogia daurada, que representa el cim de la seva producció, formada per ‘Maria Rosa’ (1894), ‘Terra Baixa’ (1896), i ‘La filla del mar’ (1900). Amb l’entrada del Modernisme, les preferències del públic varien de manera notable i Guimerà, com molts d’altres autors de la seva època, es veu obligat a fer un gir literari per adaptar-se al nou moviment. ‘L’aranya’ (1906); ‘La Santa Espina’ (1907), una rondalla en tres actes musicada per Enric Morera i un fragment de la qual s’ha convertit en un dels himnes patriòtics de la Catalunya moderna; i ‘La reina vella’ (1907), en són els intents més destacats. Finalment, amb un Modernisme ja decadent i un Guimerà ja en plena maduresa, l’autor fa un retorn als seus orígens per endinsar-se novament en els temes històrics amb tragèdies com ‘Jesús que torna’ i ‘Indibil i Mandoni’ (1917), o ‘El dret diví’ (1924), aquesta darrera inacabada a causa de la seva mort el 1924 a Barcelona. ‘’Terra Baixa’’ és un drama en tres actes, escrit en prosa, que transcorre en una societat rural i planteja l’oposició entre la puresa, la bondat i els ideals de la vida al camp (la Terra Alta), davant la malícia, la corrupció i el materialisme de la vila o ciutat (la Terra Baixa). La protagonista, la Marta, és una noia de la Terra Baixa obligada, a contracor, a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, el Sebastià. Per pagar els seus deutes, en Sebastià té la necessitat de casar-se amb una pubilla de casa bona, però com que tothom va ple de la seva relació amb la Marta, cap pubilla el vol per marit. És per això que disposa un matrimoni de conveniència per casar la Marta amb algú de fora, i, amb l’ajut d’en Tomàs, enreden en Manelic, un pastor senzill i humil de la Terra Alta que hi accedeix per amor. Malgrat l’oposició de la Marta, aquesta acaba cedint per ordre de l’amo, i el matrimoni de conveniència va endavant. De seguida, però, en Manelic s’adona que el seu amor no és correspost i queda molt ferit. A partir d’aquí, els fets i les relacions entre els personatges desencadenen la resta de la trama dramàtica argumental que els enfronta fins arribar al tràgic desenllaç final. Curiosament, l’obra va ser estrenada abans en castellà que en català al Teatro Español de Madrid el novembre de 1896, per la Companyia de Maria Guerrero, a partir de la traducció de José de Echegaray. i va ser tot un èxit. L’estrena en català va haver d’esperar uns mesos, fins el febrer de 1897, quan va ser portada a l’escenari del Teatre Principal de Tortosa per la Companyia de Teodor Bonaplata. D’ençà d’aleshores, ‘Terra Baixa’ s’ha convertit en una de les obres teatrals en català més representades arreu, i ha estat traduïda a catorze idiomes, i se n’han fet una desena d’adaptacions cinematogràfiques i tres composicions operístiques. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2013, sota la direcció d’Ismael Majó i Joan Garrigó, i amb les veus de Toni Garrich en Manelic, Rosa Aguado en Marta, Joan Rodón en Tomàs, Joan Salvador en Sebastià, Natàlia Grandia en Nuri, Robert Rué en Xeixa, Margarida Fabregat en Pepa, Laura Castillo en Antònia,Rodrigo Friera en el Mossèn i Ismael Majó en Josep. La narració és de Crisol Tuà, el Muntatge Musical d’Enric López, i la realització tècnica de Joan Borràs.